Partit molt disputat i igualat

Handbol Igualada 25 – Sènior Femení 25 (mitja part 13-13), equip dirigit per Roger Antich y Alex Vivancos

Aquest passat dissabte les nostres noies visitaven la pista de l’Igualada, l’equip cuer de la categoria que mira d’apurar les últimes opcions per tal de salvar la categoria. Precisament per aquesta circumstància, el partit es preveia complicat i igualat, ja que les igualadines ho veien com una autèntica final per tal de sumar dos punts vitals per a elles, sumat a les baixes que darrerament acumula el nostre equip i que limita les variants que les nostres sèniors poden utilitzar.

I, com es preveia, va ser un partit molt disputat i igualat, ja que les nostres també sabien de la importància dels punts, que podien deixar l’equip pràcticament salvat a l’hora d’evitar les 3 últimes places que indiquen els equips que descendiràn a 1ª Catalana.

Així doncs, el partit va començar molt igualat, amb lleugeres avantatges de les locals que aprofitaven el seu encert en el llançament exterior per a agafar rendes de 2-3 gols que les nostres van saber assumir, i, amb el pas dels minuts, reduir gràcies a una millor efectivitat defensiva i atacs ràpids en transició i alta efectivitat de cara a porteria. Després de 30′ igualats, a la mitja part, tot estava com havia començat: empat a 13 gols.

A la represa, les nostres van sortir molt més endollades, amb gran treball defensiu, encert a la porteria i atac eficient i el·laborat, que feien que les nostres agaféssin una renda de 3 gols que posava la victòria una mica més propera (17-20).

A partir d’aquí, però, les locals van apretar molt més, sabent que estava en joc part important de la seva permanència, i l’atac gavanenc es va encallar, unit a un arbitratge que a la segona part es va mostrar massa casolà, i que tot i ser de baix nivell durant els 60′, a la segona va perjudicar en excés a les nostres amb decisions molt riguroses i exclusions inexplicables, fruït més del seu poc nivell que no pas d’una elevada parcialitat.

Amb tot això, les locals van aconseguir igualar el partit i donar-li la volta, fent que el final de l’encontre fós pràcticament una loteria, on cada atac i cada defensa era una final. Les nostres van jugar amb intel·ligència i ambició, aconseguint entrar als últims 30″ amb un gol d’avantatge i una defensa per a evitar l’empat.

Tot i lluitar i defensar amb força, les locals van aconseguir empatar a falta de 3″, en un gol un xic afortunat però merescut, vista la feina i el treball d’unes i altres.

Finalment,empat entre dos equips que ho van donar tot a la pista, i que tot i el gol final, deixa més satisfetes a les nostres que a les de l’Anoia.

Cal destacar la lluita de les nostres noies, que tot i les adversitats de les últimes setmanes en forma de lesions i absències, van donar una lliçó de lluita i esforç, i amb jugadores que durant el partit també es van lesionar, van aguantar els 60′ i a punt van estar de sumar una nova victòria.

I com no, destacar la important tasca de tots aquells aficionats que van venir desde Gavà per a animar al nostre equip en un dia vital per a les aspiracions del nostre sènior femení. No hi ha paraules per a agraïr l’esforç dels nostres seguidors. Remarcar, però, la importància d’aquest punt, i més després de veure que tots els equips que es troben per darrera van perdre. Així doncs, la permanència de l’equip a Lliga Catalana ja és quasibé un fet, tenint en compte que els dos últims classificats ja no poden atrapar a les nostres en la classificació, i que 2 punts més en les últimes 5 jornades, donarien matemàticament la salvació (o bé, que el Vilanova del Camí perdi un dels partits que li manquen).

La primera oportunitat de les noies per a assolir-ho serà aquest dissabte, a les 19:15h al Jacme March contra el potent Vilamajor, equip que es troba quart classificat i que està immers en la lluita per a aconseguir la segona plaça que dona dret a lluitar per l’ascens a Divisió d’Honor Plata.

Donades les circumstàncies, partit molt difícil per a les nostres jugadores, però que ja han demostrat aquest any que, empentades pel nostre públic, poden guanyar a qualsevol equip. Així doncs, esperem un Jacme ple per a donar aquesta última empenta a les nostres, i poder celebrar així la permanència ja de forma matemàtica amb el nostre públic. No falteu a la cita! Us hi esperem a tots!