Un pavelló entregat a l’equip

Sènior Femení 19 – Handbol Vilamajor 27 (mitja part 8-13), equip dirigit per Roger Antich y Alex Vivancos

Partit amb moltes ‘mini-històries’ el viscut aquest dissabte al Jacme March. Les nostres noies, amb només 10 jugadores disponibles a causa de les baixes que acumula l’equip en aquest tram final, va oferir diverses imatges al llarg del partit, contra un bon equip com ho és el vallesà.

El partit va començar amb bon treball ofensiu de tots dos equips, que generaven ocasions clares de gol, però la diferència en la definició, on les nostres erraven una vegada i una altra el llançament, va fer agafar rendes cada vegada majors per a les visitants, que aprofitaven cada error de les gavanenques per a explotar la seva velocitat al contraatac.

La bona feina a la porteria local va evitar mals majors, però a la mitja part s’arribava amb una diferència de 5 gols a favor de les 4es classificades, que posava coll amunt la remuntada.

La segona part no va començar gaire diferent, i les visitants van obrir encara més forat fins als 8 gols. Però llavors les nostres noies van decidir oferir la seva millor versió: la defensa va ajustar-se molt més, i les transicions en velocitat al contraatac van anar retallant les diferències davant d’un Vilamajor que cada vegada se’l veia més cansat.

Així doncs, i gràcies al treball defensiu i a la velocitat en la presa de decisions, es va arribar a un 19-21 amb encara 8 minuts per jugar-se, i un pavelló entregat a l’equip. Però quan el més difícil estava fet, a les nostres se’ls va acabar la benzina, i van acabar pagant l’esforç fet per a remuntar un marcador tan advers.

El Vilamajor, aprofitant la qualitat individual de les seves millors jugadores va aconseguir anotar de nou amb certa facilitat, alhora que aprofitava les exclusions locals per a tornar a eixamplar la diferència, amb un parcial final demolidor de 0-6, amb les nostres ja entregades. Massa diferència al final, però victòria justa de les visitants davant el joc intermitent de les nostres noies.

De nou, un 10 per a la nostra afició, que va omplir les graderies i que va recolzar constantment a les nostres.

La millor notícia, però, va arribar de fora, i es que la derrota del Vilanova del Camí a Ascó fa que el nostre sènior femení eviti ja de forma matemàtica les 3 últimes places de la Lliga, que són les places de descens, amb la qual cosa la salvació ja és un fet.

Caldrà però fer un últim esforç per a seguir sumant, ja que amb els possibles descensos catalans de Plata, potser algún equip més podria acabar descendint.

Poc probable que passi, però s’han de tenir tots els escenaris controlats. I la primera oportunitat serà aquest dissabte a Tortosa, on les locals es juguen molt, ja que es troben 1 punt per sobre només del descens.

Les tortosines es troben 7 punts per sota de les nostres, i amb 8 punts per jugar-se, l’empat o la victòria de les nostres ja deixaria un 4t equip per sota de forma matemàtica.